Crec que tot això em va gran. Fins ara m'havia limitat a ventar la petita flama perquè anés creixent. Ara, tinc por. Ser conscient que puc fer una foguera i limitar-me a quedar-me en un racó picant dues pedres perquè en salti alguna espurna, és dur. Dur i cobard. Molt cobard. Perquè era conscient del què suposava el compromís. (I també que em superava).
Les millors revolucions es fan a batzegades i sense pensar-s'ho massa.
No és el meu estil.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
APRENDRE A FER SERVIR L'ENCENEDOR
CREMA,
CREMA,
CREMA,
CREMA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada