Quan estudies Marx, és inevitable plantejar-se el funcionament de la societat capitalista. Jo em plantejo més aviat, quines reaccions té la gent despolititzada davant d'unes denúncies tan clares i tan aplicables a la política neoliberal i a la tisora amunt, tisora avall que tant està de moda. Per exemple, ara mateix, 22 hores abans de fer l'examen, la meva classe es deu estar fent palles pensant en l'emancipació de la classe obrera que acabarà amb l'alienació i l'explotació que genera la contradicció entre classes socials.
És molt possible que, malgrat tot, quan arribin a copsar l'essència de Marx (dur a la pràctica les seves idees, la crítica a l'idealisme que no té en compte que no som, sinó que fem), ni es preguntin perquè no li fan cas després d'haver assumit totes les seves crítiques al sistema de producció burgès. Possiblement, s'autorespondrant amb tòpics com: és que les teories de Marx ja no tenen sentit al segle XXI, és que el comunisme ja es va aplicar i no va donar bons resultats, és que actualment no hi ha consciencia de classe obrera (i serà ben cert que és això, però és culpa de l'estat del benestar burgès que ha eliminat aquesta consciència amb el claríssim objectiu d'apaivagar les reivindicacions marxistes), és que les teories de Marx estan bé però no es poden dur a la pràctica, ja es va veure a l'URSS. A aquesta penya només se'ls pot respondre dues coses: apreneu història i enteneu Marx.
Llavors tindrem un altre sector de gent que hauran entès que el marxisme no té sentit si no es duu a la pràctica i que, realment, creuen que la revolució és el camí. Només el 3% serà coherent amb el que pensa i militarà a qualsevol organització que intenti duu a la pràctica (amb més o menys èxit, això és indiferent) aquestes teories de Marx que tant li han agradat. La resta, respondran: No tinc temps, treballo i estudio, no hi ha cap organització que em representi, jo no serveixo per fer política, no estic prou format, a les assemblees sempre hi ha rols de poder i realment no són assemblees, m'he de concentrar amb els estudis, estic cremat d'haver lluitat durant molts anys sense veure'n el resultat... QUINA MERDA DE PRAXIS ÉS AQUESTA?
D'acord que les organitzacions d'esquerres tenim greus problemes, d'acord que no hem aconseguit arribar en discurs i pràctica a les grans masses de la població. Però una mica de coherència ideològica no fa mal a ningú.
Tothom assumeix les condicions subjectives.
Alguns, les objectives. (atacades per l'estat del benestar, però que mica en mica el monstre neoliberal torna a destapar amb les reformes laborals).
I la lluita (tercer factor que fa possible la revolució), la lluita... realment la tenim assumida?
Realment ens creiem que podem fer la revolució? O estem jugant a fer xerrades i pancartes? Estic segura que tothom en dirà que no, que la revolució mola. Però no som el què pensem, sinó el que fem, i si la resposta real és i sembla ser negativa... apaga y vamonó!
(o ens ho currem més i canviem aquest sistema d'una puta vegada, que des de que Marx va escriure els manuscrits ha plogut massa i al final ens ofegarem)
És molt possible que, malgrat tot, quan arribin a copsar l'essència de Marx (dur a la pràctica les seves idees, la crítica a l'idealisme que no té en compte que no som, sinó que fem), ni es preguntin perquè no li fan cas després d'haver assumit totes les seves crítiques al sistema de producció burgès. Possiblement, s'autorespondrant amb tòpics com: és que les teories de Marx ja no tenen sentit al segle XXI, és que el comunisme ja es va aplicar i no va donar bons resultats, és que actualment no hi ha consciencia de classe obrera (i serà ben cert que és això, però és culpa de l'estat del benestar burgès que ha eliminat aquesta consciència amb el claríssim objectiu d'apaivagar les reivindicacions marxistes), és que les teories de Marx estan bé però no es poden dur a la pràctica, ja es va veure a l'URSS. A aquesta penya només se'ls pot respondre dues coses: apreneu història i enteneu Marx.
Llavors tindrem un altre sector de gent que hauran entès que el marxisme no té sentit si no es duu a la pràctica i que, realment, creuen que la revolució és el camí. Només el 3% serà coherent amb el que pensa i militarà a qualsevol organització que intenti duu a la pràctica (amb més o menys èxit, això és indiferent) aquestes teories de Marx que tant li han agradat. La resta, respondran: No tinc temps, treballo i estudio, no hi ha cap organització que em representi, jo no serveixo per fer política, no estic prou format, a les assemblees sempre hi ha rols de poder i realment no són assemblees, m'he de concentrar amb els estudis, estic cremat d'haver lluitat durant molts anys sense veure'n el resultat... QUINA MERDA DE PRAXIS ÉS AQUESTA?
D'acord que les organitzacions d'esquerres tenim greus problemes, d'acord que no hem aconseguit arribar en discurs i pràctica a les grans masses de la població. Però una mica de coherència ideològica no fa mal a ningú.
Tothom assumeix les condicions subjectives.
Alguns, les objectives. (atacades per l'estat del benestar, però que mica en mica el monstre neoliberal torna a destapar amb les reformes laborals).
I la lluita (tercer factor que fa possible la revolució), la lluita... realment la tenim assumida?
Realment ens creiem que podem fer la revolució? O estem jugant a fer xerrades i pancartes? Estic segura que tothom en dirà que no, que la revolució mola. Però no som el què pensem, sinó el que fem, i si la resposta real és i sembla ser negativa... apaga y vamonó!
(o ens ho currem més i canviem aquest sistema d'una puta vegada, que des de que Marx va escriure els manuscrits ha plogut massa i al final ens ofegarem)
