fins que els lleons no tinguin els seus historiadors,
les històries de cacera seguiran glorificant als caçadors

dimarts, 19 de juliol del 2011

'muy pocas personas, demasiada gente'

A l'estiu, quan tot es veu amb més calma, t'adones realment de qui són aquelles persones que volen estar al teu costat. D'aquelles persones que t'estimen. Hi ha persones amb les qui sempre has confiat que desapareixen, se'n van volant com el fum. Hi ha persones que et sorprenen, que quan les vas conèixer ni t'imaginaves que acabaríeu tenint una relació tan estreta, persones que fins i tot no t'agradaven i que ara necessites que t'aconsellin.

Amb els anys vaig reconeixent que l'important no és tenir molts amics o tenir una colla a qui veure cada dia, sinó tenir aquelles persones - aquells amulets - disposats a ajudar-te quan ho necessites a canvi de res, a canvi d'una abraçada. Poden viure lluny o al costat de casa teva, però sempre són allà, presents, amables.

Ahir mentres m'operaven intentava pensar en elles... i em vaig fixar que no vaig pensar ni en tu, ni en tu. Persones per les que hi havia malgestat tantes llàgrimes... s'han esfumat amb elles? Sembla que sí, i en el fons fa temps que ho sé.

Però seguirem creixent, contruint un destí allunyat de vosaltres.
Per molt que fingim que ens dol, serà inevitable.