Perseverància

Qualitat que admiro en una persona.
Que la fa ser ansiosa i infeliç.
Però digna i imprescindibla.



Intentar-ho sempre.

I en tot.

Desprestigiant Matadepera

Quan el màxim argument de la dreta és el prestigi que aporta un camp de golf al centre d'un poble i que, en defensa d'aquest prestigi, un Ajuntament pot retallar de tot arreu per cobrir els seus dèficits i poder dur a terme la continuïtat del camp en qüestió, alguna cosa et crema per dins. Com a persona d'esquerres, sí, però sobretot com a persona.

Pretendre fer del golf un esport popular? Mirin, senyors meus, jo no tindria res en contra d'aquest esport si es pugués practicar als camps d'Escòcia... però crear 'zones verdes' que queden com un bolet enmig d'un poble la mar de normal tan sols per satisfer la necessitats de 4 famílies burgeses em sembla una barbaritat. Quin és el proper pas, cobrir La Mola de neu artificial i fer pistes d'esquí pels nombrsos aficionats del poble? Patètic!

És qüestió de prioritats. Hi ha qui creu que la prioritat d'un poble és el seu 'prestigi' i d'altres que creiem que és la seva gent i el seu teixit associatiu, allò que realment fa d'un poble un lloc digne on poder viure. És per això que m'autoproclamo desprestigiadora. Per mi, aquestes 4 famílies ja poden marxar del poble si no els agrada perdre el camp de golf. Perquè és clar, un referèndum demostraria que la majoria de matadeperencs prefereixen i seria el més lògic per poder parlar en propietat... per què no el fan, doncs? El resultat serà desolador i no podrien defensar la seva postura, els seus pactes corruptes i els seus plans urbanístics especulatius.

Una multitud silenciosa sempre s'ha oposat al camp de golf... ara és l'oportunitat de trencar amb el Pla urbanístic i el conveni de la punyeta que els pares dels actuals especuladors varen signar.

Al pas que anem d'aquí a 10 anys els joves estaran obligats a aprendre a jugar a golf, l'esport oficial del poble, perquè no pensin en organitzar-se per demanar un Casal Jove... que encara no tindran.

Matadepera, desperta't!

Pinzellades de llibertat

El cel de Catalunya és blau. La crisi la paguen les precàries. La lluita ens dóna tot allò que l'estat ens roba, però bull a 100º amb perill de cremades. El patriarcat ens afecta a les més conscienciades i no podem sortir del nostra rol. L'alliberament nacional de la nostra terra és un ball de bastons i poltrones. El Facebook ens aliena i la paraula comunisme ens sona, a moltes, a arcaïsme. Podria definir el panorama socioeconòmic actual dels Països Catalans amb molts articles i imatges, però el futbol és molt més important que tot això. Efectivament, necessitem un Marx del segle XXI. Però també podem ser-lo nosaltres, inexpertes, que intentem despertar a batzegades.

Aquest blog només pretén recollir de manera organitzada les meves reflexions. Reflexions etèries, poc formades i, moltes vegades, demagògiques o copiades; reflexions que intenten forjar una alternativa a l'alienació de la meva generació; reflexions que intenten fer un pas endavant al què ens imposen els mass-media; reflexions que soles són inútils, però que, acompanyades, poden tenir més força de la què ens pensem. Reflexions necessàries. Pinzallades de llibertat dins d'un panorama àrid. Perquè el què avui és una utopia d'una, demà serà la realitat de totes.