Reflexions al Carrefour

Quatre hores d'alienació donen per pensaments de tot tipus i color, però mentres la teva ment viatja a la velocitat d'un coet les teves paraules i accions semblen automatitzades per acontentar al màxim als teus superiors. Un cop has acabat d'odiar la teva submissió lingüística, et tortures mentalment per no cedir i, malgrat tot, continues parlant en una llengua aliena arribes a la conclusió que no ets tu qui està darrere aquell taulell, sinó una simple màquina que s'activa amb les piles d'un bon sou.

Enfocant els problemes personals als col·lectius, com ha de fer tota reflexió, arribem sempre a les sàvies conclusions de Marx sobre l'alienació de l'assalariat envers una feina que no li pertany. Un problema que s'agreuja amb la passivitat social envers la precarització del treball, envers la queixa sense acció que tan caracteritza als catalans. I ja no parlo d'arribar a l'arrel del problema i copsar que la seva destrucció és l'única sortida.

Només demano una mica de dignitat personal quan, malgrat el gran allau de retallades socials en nom de la deesa Crisi, la massa no fa el mínim esforç per organitzar-se amb els seus iguals per defensar els seus drets treballant dia a dia. S'ha perdut la cultura del combat. De la dignitat.

Iaia: Ya voy yo a colgaros los pantalones, a ver si me dan un puesto de dependienta en el Carrefour a mi también!
Company de feina: Jaja, a ver, a ver...
Iaia: ¡Como ahora se trabaja hasta los 67! Y después dicen que no hay faena para los jóvenes... yo os la dejo toda, toda.
Company de feina: Ya, ya... ¡esto de la jubilación!
Iaia: Es una vergüenza, pero ya me dirás tu que le vamos a hacer...
Company de feina: Pues nada, que podemos hacer, a trabajar... ¡que le haremos!, ¿no?
Iaia: ¡Así es, con energia!

I jo? Jo estava massa enfeinada (alienada) plegant camises per dir-hi alguna cosa. Però què havia de fer? Algú m'ho pot dir? Si genero debat mentres treballo rendiré menys i si rendeixo menys no m'allargaran el contracte i si no m'allarguen el contracte no tindré diners per independenditzar-me econòmicament i moralment dels meus progenitors.

Cal destruir tota aquesta merda amb l'arma del treball i la convicció.
I no només amb successives vagues generals.
Sinó aplicant-les a un canvi de consciència col·lectiva.

El triomf d'una vaga no es compta amb el nombre contanidors cremats, sinó amb el de consciències sacsejades. Treballarem per assumir-ho.