"Poso els peus a terra, vull caminar. Necessito despertar en un dia radiant"
I ara toca període de reflexió, com tants d'altres. Després de sentir les conseqüències d'actuar amb les hormones i no amb les neurones, sempre toca tornar a exercitar aquestes darreres amb una mica de motivació intel·lectual: formació política, filosofia íntima, fins i tot sociologia gradual.
Sempre que vull fer i estic fent les coses bé se'm descontrola una hormona i totes les neurones la segueixen, inconscients, irresponsables... no sóc una cabra boja.
Simplement sóc addicta a sentir-me estimada. I m'oblido de mi mateixa amb aquest objectiu.
Continuem la partida.
