Sempre és curiós saber que allò que t'imagines és una certesa: alimenta el teu ego com a persona intuïtiva en aquest aspecte. Encara és més curiós saber-ho, però, mesos després de que tot hagi passat. Això et planteja moltes coses sobre la confiança que les persones aboquen sobre tu o, més que confiança, el sentiment que els generes: protecció i no pas amistat, pena i no pas complicitat.
La veritat és que això posa el finikitu que necessitava. Mentalment fa temps que ho tenia clar, però necessitava algun estímul real que m'ajudés, que em fés de punt escrit i no només oral.
Deixar-ho escrit també mola, és un bon costum que he anat perdent per culpa del Facebook.
La veritat és que això posa el finikitu que necessitava. Mentalment fa temps que ho tenia clar, però necessitava algun estímul real que m'ajudés, que em fés de punt escrit i no només oral.
Deixar-ho escrit també mola, és un bon costum que he anat perdent per culpa del Facebook.
Ei, m'agrada, m'agrada molt, estic contenta. I tinc l'autoestima mental pels núvols: com puc arribar a endevinar aquestes coses d'una manera tan clara? Em plantejaré fer-me mèdium, de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada