El cel de Catalunya és blau. La crisi la paguen les precàries. La lluita ens dóna tot allò que l'estat ens roba, però bull a 100º amb perill de cremades. El patriarcat ens afecta a les més conscienciades i no podem sortir del nostra rol. L'alliberament nacional de la nostra terra és un ball de bastons i poltrones. El Facebook ens aliena i la paraula comunisme ens sona, a moltes, a arcaïsme. Podria definir el panorama socioeconòmic actual dels Països Catalans amb molts articles i imatges, però el futbol és molt més important que tot això. Efectivament, necessitem un Marx del segle XXI. Però també podem ser-lo nosaltres, inexpertes, que intentem despertar a batzegades.
Aquest blog només pretén recollir de manera organitzada les meves reflexions. Reflexions etèries, poc formades i, moltes vegades, demagògiques o copiades; reflexions que intenten forjar una alternativa a l'alienació de la meva generació; reflexions que intenten fer un pas endavant al què ens imposen els mass-media; reflexions que soles són inútils, però que, acompanyades, poden tenir més força de la què ens pensem. Reflexions necessàries. Pinzallades de llibertat dins d'un panorama àrid. Perquè el què avui és una utopia d'una, demà serà la realitat de totes.
Aquest blog només pretén recollir de manera organitzada les meves reflexions. Reflexions etèries, poc formades i, moltes vegades, demagògiques o copiades; reflexions que intenten forjar una alternativa a l'alienació de la meva generació; reflexions que intenten fer un pas endavant al què ens imposen els mass-media; reflexions que soles són inútils, però que, acompanyades, poden tenir més força de la què ens pensem. Reflexions necessàries. Pinzallades de llibertat dins d'un panorama àrid. Perquè el què avui és una utopia d'una, demà serà la realitat de totes.
