bellesa

hem decidit fer alguns canvis...

jo no faig propòsits impossibles, simplement sóc responsable.
i això significa fer canvis.
no cal fer-los tècnicament.
s'han de fer emocionalment (motivació).
o ambdós.
o cap.

però s'ha de fer. encara que no siguin canvis, s'ha de fer.
fer ja seria una victòria.

no us quedeu mirant sèries. siusplau.
sabem que fem les coses malament però hem de millorar.

*

també farem canvis més pueblerinos.
i no cal que estigui d'acord amb tu.

acomiadar-se

les coses boniques s'han de tancar perquè la pols no les faci mal bé, s'han de posar en una capseta que hauràs de comprar especialment per a l'ocasió i que obriràs sempre que ho necessitis. amb solemnitat. i tot serà bonic eternament.

si no ho fas pot ser terrible, els records se'n poden anar amunt i avall, escampar-se i no tornar, modificar-se, esborrar-se. o fer-se vulgars, quotidians, roïns.

el què passa és que no tothom ho sap i és una cosa molt important. i una putada.

l'estrés que torna

i oblida l'essència política de totes aquestes petites cosetes que anem fent...

motius per viure

el vi, el pà i el formatge.
i a vegades el fuet, però depèn de quin.

'muy pocas personas, demasiada gente'

A l'estiu, quan tot es veu amb més calma, t'adones realment de qui són aquelles persones que volen estar al teu costat. D'aquelles persones que t'estimen. Hi ha persones amb les qui sempre has confiat que desapareixen, se'n van volant com el fum. Hi ha persones que et sorprenen, que quan les vas conèixer ni t'imaginaves que acabaríeu tenint una relació tan estreta, persones que fins i tot no t'agradaven i que ara necessites que t'aconsellin.

Amb els anys vaig reconeixent que l'important no és tenir molts amics o tenir una colla a qui veure cada dia, sinó tenir aquelles persones - aquells amulets - disposats a ajudar-te quan ho necessites a canvi de res, a canvi d'una abraçada. Poden viure lluny o al costat de casa teva, però sempre són allà, presents, amables.

Ahir mentres m'operaven intentava pensar en elles... i em vaig fixar que no vaig pensar ni en tu, ni en tu. Persones per les que hi havia malgestat tantes llàgrimes... s'han esfumat amb elles? Sembla que sí, i en el fons fa temps que ho sé.

Però seguirem creixent, contruint un destí allunyat de vosaltres.
Per molt que fingim que ens dol, serà inevitable.

Si se callase el ruido (Ismael Serrano)

Quizás entenderías que nos queda la esperanza...