Després de llegir el llibre de 'Cròniques dels 6 i altres retrats de la claveguera policial' d'en David Fernández, una onada de gèlida impotència ha recorregut el meu cos.
La seva seguretat és la nostra inseguretat, el nostre no poder caminar pels carrers tranquils, no poder confiar en qui tenim colze a colze en una manifestació, el nostre ofec constant que ens suposa saber que tots els nostres moviments són videovigilats i que - si entrem a la seva "llista negre" - tenen impunitat per rastrejar-nos fins a fer-nos caure en el més fosc dels pous de la repressió.
I això no ens ha de fer por. Nosaltres tenim una arma molt més forta que és la raó. La raó i la solidaritat. No és una guerra, no es tracta d'una lluita entre dos bàndols oposats. Ells són simples mercenaris que un cop acabada la seva jornada laboral de 8 hores tornaran a casa i faran l'amor amb les seves dones i jugaran amb les seves filles. La nostra jornada laboral són les 24 hores del dia, perquè tenim la ferma convicció que fem les coses ben fetes - i les fem - i no ens n'amageum darrere el casc, ni el tratge i la corbata d'aquells que els han donat les ordres, ni darrere les mentides dels mitjans de comunicació.
Donem-hi la volta. La seva repressió ha de servir per legitimar-nos, per demostrar que allò que fem - okupar espais buits, denunciar l'especulació del nostre territori, denunciar els culpables de la crisi i la precarització laboral... - els molesta, i que crec que deu voler dir que tenim raó. Perquè ens tracten de marginals i d'immadures, però necessiten un dispositiu de 500 Mossos d'Esquadra, 200 infiltrats i una Unitat Especial - l'antic grup dels 6 del què parla el llibre - per combatre'ns quan nosaltres, en les nostres petites victòries, l'únic que hem necessitat és el do de la perseverança, perseverança per seguir dempeus malgrat la repressió, perseverança per continuar defensant les veritats amagades pels seus periodistes - i que tant mal els fa que surtin a la llum.
Seguirem. Seguirem sent solidàries per combatre el seu estat policial, per combatre el monopoli de la violència. Perquè la criminalització que els moviments socials hem patit aquests últims dies amb el bloqueig al Parlament no té nom, i és la nostra feina desmentir-ho i fer pedagogia: com ens pot titllar de violents l'estat que cada dia l'exerceix sense miraments? La línia entre legalitat i legitimitat és difosa en el nostre estat pseudodemocràtic governat pels mercats - i pels polítics que executen els seus interessos.
Recomano aquest llibre a totes aquelles que vulguin bastir-se de més experiència sobre l'estat policial i - també - per fer un recorregut per les lluites dels 15 darrers anys a Barcelona (fins al 2006), unes lluites que nosaltres no hem viscut però que han de servir per teixir consciències i experiència, per compartir-les i combatre així les seves mentides. Les seves tortures. La seva repressió.
La seva seguretat és la nostra inseguretat, el nostre no poder caminar pels carrers tranquils, no poder confiar en qui tenim colze a colze en una manifestació, el nostre ofec constant que ens suposa saber que tots els nostres moviments són videovigilats i que - si entrem a la seva "llista negre" - tenen impunitat per rastrejar-nos fins a fer-nos caure en el més fosc dels pous de la repressió.
I això no ens ha de fer por. Nosaltres tenim una arma molt més forta que és la raó. La raó i la solidaritat. No és una guerra, no es tracta d'una lluita entre dos bàndols oposats. Ells són simples mercenaris que un cop acabada la seva jornada laboral de 8 hores tornaran a casa i faran l'amor amb les seves dones i jugaran amb les seves filles. La nostra jornada laboral són les 24 hores del dia, perquè tenim la ferma convicció que fem les coses ben fetes - i les fem - i no ens n'amageum darrere el casc, ni el tratge i la corbata d'aquells que els han donat les ordres, ni darrere les mentides dels mitjans de comunicació.
Donem-hi la volta. La seva repressió ha de servir per legitimar-nos, per demostrar que allò que fem - okupar espais buits, denunciar l'especulació del nostre territori, denunciar els culpables de la crisi i la precarització laboral... - els molesta, i que crec que deu voler dir que tenim raó. Perquè ens tracten de marginals i d'immadures, però necessiten un dispositiu de 500 Mossos d'Esquadra, 200 infiltrats i una Unitat Especial - l'antic grup dels 6 del què parla el llibre - per combatre'ns quan nosaltres, en les nostres petites victòries, l'únic que hem necessitat és el do de la perseverança, perseverança per seguir dempeus malgrat la repressió, perseverança per continuar defensant les veritats amagades pels seus periodistes - i que tant mal els fa que surtin a la llum.
Seguirem. Seguirem sent solidàries per combatre el seu estat policial, per combatre el monopoli de la violència. Perquè la criminalització que els moviments socials hem patit aquests últims dies amb el bloqueig al Parlament no té nom, i és la nostra feina desmentir-ho i fer pedagogia: com ens pot titllar de violents l'estat que cada dia l'exerceix sense miraments? La línia entre legalitat i legitimitat és difosa en el nostre estat pseudodemocràtic governat pels mercats - i pels polítics que executen els seus interessos.
Recomano aquest llibre a totes aquelles que vulguin bastir-se de més experiència sobre l'estat policial i - també - per fer un recorregut per les lluites dels 15 darrers anys a Barcelona (fins al 2006), unes lluites que nosaltres no hem viscut però que han de servir per teixir consciències i experiència, per compartir-les i combatre així les seves mentides. Les seves tortures. La seva repressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada