Tenim un govern de dretes que la gent va votar per càstig a l'anterior i per catalanisme, perquè la batalla nacional (des d'un punt de vista regionalista) l'estem guanyant o, si més no, avancem a passes de gegant. Un govern de dretes que no s'amaga darrera de cap màscara socialdemòcrata com el Tripartit i que anuncia, sense escrúpols, retallades immorals en la sanitat i l'educació, els pilars de l'Estat del Benestar que alguns encara es veuen en cor de defensar. Dies després, difonen sense cap tipus de problema que no rebaixaran l'impost de successions, que estem en crisi i per això cal retallar dels serveis públics però ni pensar-ho, de retallar dels palaus d'aquells que ens han dut a la situació d'insostenibilitat que proclamen als quatre vents per justificar la privatització de tot allò que els pot proporcionar beneficis...
Fins aquí tot bé, tot correcte. És important escriure coses d'aquestes amb més o menys nivell per tant de difondre-les entre nosaltres i conscienciar-nos i formar-nos del moment que estem vivint. Però... hi pensem, en la gent despolititzada? Ells també pateixen les retallades, i a voltes molt mes que nosaltres. Els subjectes políticament actius tenim dues missions estretament agafades de la mà:
1. Difondre les maldats del món en què vivim
2. Aprofitar l'emprenyada de la societat per conscienciar-los del canvi necessari i, sobretot, per conscienciar-los que si s'organitzen poden defensar els seus drets i començar a construir una alternativa a totes aquestes putades que no han triat
-------------
1. És una missió senzilla tenint en compte que l'actual govern ja no juga amb màscares. Tanmateix, és necessari desmentir unes quants mites com "no hi ha diners" o com "els immigrants són la causa de l'atur". Hem de tenir clars qui són els culpables i assenyalar-los sense escrúpols i amb arguments sòlids i irrefutables.
2. Això ja és una tasca més difícil. La gent, emprenyada, no sap per on començar. No és conscient que ha d'esdevenir subjecte actiu per canviar tot això, de fet no és conscient ni que pot canviar-ho, prefereix ressignar-se en el seu dia a dia precari. No se senten identificats amb les plataformes polítiques que duen a terme un discurs alternatiu, possiblement per l'endogàmia que practiquem, fet que ens porta a duu sempre a terme les mateixes pràctiques polítiques (potser errònies, però no ho sabemper manca de diversitat). Com deia al principi, hem d'aprofitar tota l'emprenyada per transformar arcades en barricades, i l'única manera de fer-ho és mostrant-nos propers i, sobretot, útils. Fer veure a la gent les xicotetes victòries que es poden aconseguir amb l'autoorganització, fer veure a la gent que es pot teixit una alternativa real al sistema (és molt difòs l'argument de "el capitalisme és injust, però no hi ha cap sistema millor, potser simplement amb unes petites millores ja estaríem bé..."), per això necessitem molta formació i saber-la difondre i relacionar-la amb les coses que passen al dia a dia i necessitem saber captar quines són aquelles accions que tenen la doble-funció de putejar a la classe dominant i, a la vegada, d'apropar-nos als més afectats per la crisi (que, evidentment, no som nosaltres). Tasca difícil, però tinc moltes ganes de portar-la a terme. I sé que molta més gent també. I tenim potencial. Només falta que tracem el full de ruta i comencem a caminar, a fer feina, a sacsejar consciències, a fer nostres els espais i els carrers!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada