Creixo a base de patacades i de dies intensos.
Sembla mentida, però fins ahir no m'havia topat cara a cara amb l'enemic. Sempre que parlem de capitalisme ens imaginem quelcom abstracte, una societat amb cara de monstre que se'ns menja progressivament. Un Felip Puig del Polònia reprimint al peixos que l'intentem combatre i quatre cares de polítics famosos i logotips de bancs i multinacionals.
Ahir l'enemic era molt més proper i sentir-lo parlar replicant les meves paraules em va atacar directament al nerviosisme i a la paciència, a la tranquil·litat de viure lluitant contra una cosa que no existeix físicament, contra una cosa que, tanmateix i per aquest motiu, no es pot aturar. Tenir a un dels culpables de la privatització de la universitat de tan a prop, argumentant allò que inargumentable amb boniques paraules per mantenir el prestigi davant del seu equip d'ovelletes i per enganyar a alguna ment innocent i despolititzada, em va sacsejar per dins.
Vas quedar retratat, senyor Cardús. I em vas donar els motius i la ràbia necessària per continuar lluitant per una universitat pública, popular i de qualitat. El moviment estudiantil no s'ha mort, el moviment estudiantil és ara i aquí i estem patint més atacs que mai! Despertem-nos, fem d'arcades barricades, tornem a sortir al carrer, defensem els nostres drets i construïm el temple de la saviesa que volem, no deixem que el dissenyin La Caixa o el Banc Santander.
Força! (mm.. i el títol? bé, sembla que la política continua superant la meva persona.. i la teva)
Sembla mentida, però fins ahir no m'havia topat cara a cara amb l'enemic. Sempre que parlem de capitalisme ens imaginem quelcom abstracte, una societat amb cara de monstre que se'ns menja progressivament. Un Felip Puig del Polònia reprimint al peixos que l'intentem combatre i quatre cares de polítics famosos i logotips de bancs i multinacionals.
Ahir l'enemic era molt més proper i sentir-lo parlar replicant les meves paraules em va atacar directament al nerviosisme i a la paciència, a la tranquil·litat de viure lluitant contra una cosa que no existeix físicament, contra una cosa que, tanmateix i per aquest motiu, no es pot aturar. Tenir a un dels culpables de la privatització de la universitat de tan a prop, argumentant allò que inargumentable amb boniques paraules per mantenir el prestigi davant del seu equip d'ovelletes i per enganyar a alguna ment innocent i despolititzada, em va sacsejar per dins.
Vas quedar retratat, senyor Cardús. I em vas donar els motius i la ràbia necessària per continuar lluitant per una universitat pública, popular i de qualitat. El moviment estudiantil no s'ha mort, el moviment estudiantil és ara i aquí i estem patint més atacs que mai! Despertem-nos, fem d'arcades barricades, tornem a sortir al carrer, defensem els nostres drets i construïm el temple de la saviesa que volem, no deixem que el dissenyin La Caixa o el Banc Santander.
Força! (mm.. i el títol? bé, sembla que la política continua superant la meva persona.. i la teva)
